Isaac

sant Isaac

Pintura de Pedro de Orrente, ca. 1616 (Bilbao, Museo de Bellas Artes)
Biografia
Naixement	hebreu: יִצְחָק בן-אַבְרָהָם Yishāq ben Abrāhām ("somrigui Déu"); àrab: إسحٰق بن ابراهيم Ishāq ibn Ibrahim ca. 1900 aC? - 1712 aC? Canaan
Mort	1800 aC? - 1600 aC? Prop de la Cova de Macpelà (Hebron, Cisjordània)
Lloc d'enterrament	Tomba dels Patriarques (Hebron)
Dades personals
Religió	Monoteisme
Conegut per	Segon fill d'Abraham, fundador del poble israelita; pare de Jacob
patriarca
Celebració	Judaisme, Església Catòlica, Església Ortodoxa, esglésies orientals, esglésies protestants, Islam (n'és profeta), Fe Baha'i, Rastafari
Canonització	Antiga
Pelegrinatge	Hebron
Festivitat	25 de març (catòlics, ortodoxos i luterans), Diumenge dels Sants Patriarques (l'anterior a la Pasqua, entre els ortodoxos)
Iconografia	Acompanyant Abraham; a punt d'ésser sacrificat per Abraham; beneint Jacob
Participà en
	Binding of Isaac (en)
Família
Cònjuge	Rebeca
Fills	Esaú i Jacob
Pares	Abraham i Sara
Germans	Ismael
Parents	Ismael, Zimran, Jocxan, Medan, Madian, Ixbac i Xúah (germans)
Cronologia
	Binding of Isaac (en)
	Brit Milà

Al Gènesi, Isaac (en hebreu יִצְחָק בן-אַבְרָהָם Yishāq ben Abrāhām i en àrab إسحٰق بن ابراهيم Ishāq ibn Ibrahim) és el segon fill d'Abraham, després d'Ismael. Els hebreus el consideren el seu avantpassat.

Fou l'únic nen que Abraham tingué amb Sara després que Déu li prometés que podria tenir-ne tot i l'avançada edat de la parella (cent anys Abraham i noranta Sara). Segons la promesa de Déu d'ell en sortiria una gran nació que seria més nombrosa que els estels.

Història d'Isaac segons la Bíblia

Quan va néixer Isaac, el seu germà Ismael tenia catorze anys. Les disputes entre les esposes del seu pare, Sara i Agar, van fer prendre una decisió a Abraham, qui va fer marxar Ismael i Agar de casa seva. D'aquesta manera, Isaac es quedà com a únic hereu del seu pare. Segons la tradició familiar, Isaac fou circumcidat a l'edat de 8 anys.

Uns anys més tard, un àngel s'aparegué a Abraham ordenant-li el sacrifici del seu fill Isaac. Abraham no va vacil·lar i obeí, però pocs segons abans de la mort d'Isaac, Déu l'aturà i el beneí.

Quan va morir la seva mare Sara, el seu pare es va casar amb una dona anomenada Queturà i va tenir sis fills. En tenir suficient edat, però, Abraham els va fer marxar de casa també. Així fou com Isaac es quedà com a hereu del seu pare.

Quan Isaac tenia quaranta anys, Abraham va enviar un criat a casa del seu nebot Betuel, fill de Nahor, per cercar una muller per a Isaac. Així fou com aquest es maridà amb Rebeca amb qui tingué els bessons Esaú i Jacob a l'edat de seixanta anys i després de demanar a Déu que permetés parir a la seva dona estèril.

Un temps després va arribar una sequera molt forta i la família va traslladar-se a les terres d'Abimèlec, rei de Guerar. Allà Isaac va actuar com el seu pare Abraham i va dir que Rebeca era la seva germana. Quan el monarca se n'assabentà els expulsà, com ja havia fet amb Abram i Sarai.

Esaú era el preferit d'Isaac mentre que Jacob era més agradós a la seva mare, Rebeca. Quan Isaac comptava 137 anys va ser enredat per Jacob amb els consells de Rebeca i aprofitant que s'havia quedat cec va beneir Jacob en lloc d'Esaú. Els dos germans es van barallar i Isaac va aconsellar a Jacob que marxés abans que el seu germà intentés fer-li mal.

Isaac va morir amb cent vuitanta anys prop de Quiriat-Arbà i va ser enterrat pels seus dos fills ja amistançats de nou.

• 

  L'àngel atura el sacrifici d'Isaac, de Rembrandt

• 

  Issac beneeix Jacob, per Govert Flinck, 1638 (Amsterdam, Rijksmuseum)

• 

  Icona de Zhdan Dementi'ev, 1630

• 

  Tomba dels Patriarques a Hebron

Anàlisi

Isaac representa l'ancestre comú de les tribus d'Israel, l'avantpassat fundador, una figura present en molts pobles i que aglutina diversos mites i llegendes al voltant de la seva figura. Les tribus històriques, nòmades, destacaven sobretot la promesa divina, que mantenia l'esperança de futur i certs drets morals sobre la Terra. Només posteriorment es van ressaltar els episodis del sacrifici, més teològics.

Per als jueus simbolitza la rectitud (midat hadin) per la seva conducta en vida i la renovació de l'Aliança amb Déu.

Vegeu també: Sacrifici humà

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Isaac